Informe Pisa 2006
Avui hem estat parlant sobre l'informe PISA i potser molta gent no sap a què ens estem referint exactament, si més no, el comentari que hem fet a classe només feia referència als resultats. Aquí us deixo aquest document que he trobat perquè li feu un cop d’ull i potser us solucionarà algun dubte..
També us fico el link d'un article sobre l'escola finlandesa doncs a "El Informe PISA: una oportunidad para replantear el sentido del aprender en la escuela secundaria" que hem estat discutint avui, fa moltes referències a aquesta escola.
http://www.stecyl.es/Prensa/041220_Escuela_Finlandia.htm
1 comentario:
La discusión que le motivó a nustro compañero David a publicar esta entrada girón entorno al artículo "El Informe Pisa: una oportunidad para replantear el sentido del aprender en la escuela secundaria"
http://www.revistaeducacion.mec.es/re2006_19.htm
Después de la discusión, aproximadamente 200 personadas divididas en 2 grupos se pusieron a trabajar en dos wikis, donde contestamos a algunas preguntas sobre el texto. Aquí os pongo los textos, resultado de un trabajo colaborativo online que no tiene desperdicio.
¿Cuáles son las ideas centrales del texto?
El articulo pone de manifiesto la visión sobre el aprendizaje que se desprende del informe PISA y analiza sus consecuencias para mejorar la educación de los alumnos españoles, poniendo gran atención en los escolares de secundaria, cuyos resultados fueres muy bajos.
El texto es un análisis sobre la concepción del aprendizaje según las pruebas del informe PISA en la enseñanza secundaria y la comparación con el sistema de enseñanza de los centros de secundaria españoles. Argumenta en esas comparaciones las causas de los resultados de España respecto a otros sistemas educativos que destacan en los primeros lugares de dicho informe y propone nuevas maneras de entender y desarrollar la educación. Para ello, primero hace un análisis del propio informe y extrae las siguientes conclusiones:
- l'objectiu de les proves: avaluar fins a quin punt els alumnes poden utilitzar les seves habilitats i coneixements adquirits per fer front a la vida adulta (el grau d'alfabetització funcional).
- la resolució implica: aplicació d'una sèrie de competències (exercitació) i continguts (assimilats) a uns contexts.
- el tipo de pruebas (preguntas de elección múltiple y preguntas abiertas -en el cas de la comprensió lectora-) utilizadas para realizar el informe no coincide con el tipo de pruebas al que estan acostumbrados los alumnos españoles -preguntas que sirven para relacionar contenidos, para la resolución de problemas-.
Cal destacar que els diferents països on es van dur a terme les proves PISA van analitzar-ne els resultats i, en cas que els fos necessari, van fer canvis en certs aspectes del seu sistema educatiu. En el cas d'Espanya, en un primer moment, aquests resultats tan sols van ser utilitzats amb fins polítics, i no va ser fins el 2005 que es va elaborar el primer informe, cinc anys després de la realització de les primeres proves.
Aquests resultats vénen donats en certa manera perquè, a part de les estratègies metodològiques i de la dinàmica a l'aula que hi ha en els centres escolars, l'avaluació que es fa servir per part dels docents té els seus fonaments en un examen basat en continguts que el professor ha donat per entesos durant les classes. S´hauria de partir d'una avaluació inicial on es vegin els coneixements previs dels alumnes i, a partir d´aquí, fixar uns objectius, els quals s´haurien d´avaluar de manera contínua i haurien de contemplar una avaluació final on es pot veure si realment s´han assolit els objectius establerts. Aquesta forma d'enseyament no és unidireccional (del mestre cap a l'alumne) sinó que l'alumne és una part molt important del procés i, és a partir d'ell i dels seus coneixements quan s'ha de començar el procés d' E - A.
Els processos d'ensenyament-aprenentatge han d'afavorir la transferència dels coneixements i no la seva reproducció, han de promoure l'aprendre a aprendre, l'alfabetització, i l'aprenentatge en comunitat. Els aprenentatges han de ser significatius i funcionals. Per tant, aprendre no ha de ser reproduir, sinó dotar de significat allò que ens han ensenyat, contextualitzar-ho, compartint i discuntint amb la resta dels companys. D'aquesta manera podrem establir relacions significatives, que són la base primordial de la concepció constructivista de l'aprenentatge. Podem observar que actualment el model d'ensenyament que es prioritza és el de memoritzar, en lloc de preparar als alumnes per a saber reaccionar i moure's per la vida, és a dir, poder aplicar els coneixements adquirits i no veure'ls com a fets aïllats i abstractes. El fet de poder establir relacions significatives ajuda a l'alumne a traspassar els coneixements assolits a situacions i problemes de la vida quotidiana de l'alumne i, de ser així, és quan realment s'ha fet un bon aprenentatge.
La concepció academicista del currículum espanyol i la visió de la majoria del professorat sobre l'A (on es valora la repetició), no coincideixen amb la concepció de l'A de l'informa PISA (on es valora la transferència de coneixements i habilitats a situacions de la vida quotidiana).
Aprendre no ha de ser reproduir, sinó dotar de significat allò que ens han ensenyat, contextualitzar-ho, compartint i discuntint amb la resta dels companys. El fet de poder establir relacions significatives ajuda a l'alumne a traspassar els coneixements assolits a situacions i problemes de la vida quotidiana de l'alumne. Per això, és molt important utilitzar allò que han après en situacions usuals de la vida quotidiana perquè d'aquesta manera assoliran un aprenentatge eminentment funcional i pràctic, que els podrà ajudar a donar sentit a les experiències i informacions amb què es trobaran en la seva vida diària, més enllà de l'escola, i les que aniran trobant en altres instàncies i moments de les seves trajectòries vitals.
L'educació espanyola actual, està plantejada només per aconseguir una acreditació: no es contempla el progrés de l'alumne sinó el resultat final en una prova (on s'evoquen els continguts sense estar contextualitzats -de memòria pràcticament-).
Comptem amb molts coneixements que ens diuen com els estudiants poden aprendre millor i involucrar-se en allò que aprenen, no obstant, no es transfereixen a l'aula.
La perspectiva del PISA ens permet mirar els nostres centres educatius des de fora, amb uns ulls diferents. És a partir d'aquí, que hem de redissenyar la nostra escola perquè els nostres alumnes en surtin ben preparats per afrontar els reptes de la societat contemporània.
L'article insisteix en la importància de la formació dels professors: a Espanya hi ha molt poca exigència i formació en aquest àmbit. La seva formació contínua és bàsica i fonamental per estar al dia sobre l'evolució que experimenta contínuament l'educació i les persones que formen part de la nostra societat. Sense ella el professorat no avançaria de forma paral•lela amb els canvis que experimenta la societat actual i, en conseqüència, l'educació dels alumnes quedaria molt allunyada de la realitat del moment.
Tan mateix es requereix un feed-back constant en les pràctiques docents, per tal d’encaminar la seva tasca i reorientar-la si cal.
Cal destacar que el mestre és qui ha de proporcionar les estratègies / eines necessàries per tal que l’alumne trobi sentit allò que fa, les activitats han de ser reals per tal de fer possible la transferència a la vida diària.
Entenem que el procés d’E-A no és un procés individual, destaquen les nostres interaccions amb altres persones, per mitjà de les quals construïm l’aprenentatge. Tal i com s’afirma a l’article som fabricants del nostre propi aprenentatge.
Cal preguntar més l’opinió dels alumnes, estem massa preocupats en orientar la nostra tasca i l’alumnat mateix ens pot oferir un gran ventall de maneres d’actuació. El text ofereix una reflexió sobre els resultats de l'informe PISA i sobre la naturalesa d'aquest mateix informe. Centra els desfavorables resutats en la manca d'utilitat del què s'ensenya i com s'ensenya als alumnes, per tal que aquests es puguin moure en el seu entorn, causant així la seva manca d'interès.
¿Qué diferencia hay entre un modelo educativo dirigido a “alumnos” y uno dirigido a “personas”?
El dirigido a los alumnos, éstos sólo son unos agentes pasivos, sin voz ni voto en su aprendizaje. Es decir, sólo tienen que estudiar los contenidos para aprobar los exámenes. Es el profesor el protagonista en el proceso de enseñanza-aprendizaje; una enseñanza que sólo sirve dentro del contexto de la escuela. Por ello, todos los conocimientos que se aprenden en la escuela, resultan olvidados por los alumnos en corto plazo y por tanto no se trata de un aprendizaje significativo ni funcional.
Por contra, el modelo dirigido a las personas, tiene en cuenta los intereses, opiniones, necesidades, inquietudes de los alumnos. Son éstos los protagonistas de su aprendizaje, y el profesor debe tomar un papel de guía de herramientas y recursos para satisfacer estas necesidades e intereses. Son ellos quienes deben formular sus hipótesis y sus juicios. Es una enseñanza que dá sentido a la vida futura, ya que trabajas con lo que has de vivir.
En este modelo se espera que las personas actuemos en consecuencia de lo que queremos hacer en la vida, aprender a tomar decisiones, reflexionar, analizar, deducir...
Otra idea que da el enseñar a "personas", creo que es la de proporcionar una funcionalidad al aprendizaje, es decir proporcionarles unas herramientas que les preparen para la vida, fuera del marco escolar. Es el tipo de aprendizaje que no se olvida, con el que experimentamos.
¿Qué son las alfabetizaciones?
Es un proceso de aprendizaje en el que entran tanto contenidos como competencias y que proporcionan al sujeto un bagaje suficiente para enfrentarse a los retos de la vida real. No somos alfabetizados en todos los aspectos, la consecuencia de ello es que siempre estaremos alfabetizados en algo, pero siempre habrá algo que no sabremos, por lo tanto, estamos destinados de por vida a ser analfabetos en algo.
La alfabetización está íntimamente relacionada con las competencias, buscamos contenidos y los ponemos en práctica en el día a día. Han de actualizarse y adaptarse a las diferentes épocas.
Tendríamos que recalcar que ser analfabeto en algún aspecto, no es raro, y por lo tanto no nos debemos ofender ya que ser analfabeto en algún contenido que en tu vida diaria no realizas es normal. Por lo tanto ser analfabeto en algo NO ES MALO, sino que indica que hay competencias que el individuo tiene que desarrollar para actuar plenamente en relación a las demandas de su vida cotidiana.
¿Qué se entiende por cognición situada?
Es un abordaje educativo (perspectiva educativa) que lleva en consideración los contextos físicos y donde el alumno tendrá los contenidos y competencias para su desarrollo. En otras palabras, un abordaje que toma en consideración los contextos físicos y sociales en los que se desarrolla el aprendizaje, y que constituyen una parte integral del aprendizaje que en ellos tiene lugar. Es decir, que este aprendizaje está influenciado por las circunstancias y los contextos culturales y sociales en los que tiene lugar.
En definitiva, lo que viene a decir la cognición situada es que el alumno aprende según la situación, el contexto físico y social en el que se da el aprendizaje, según las interacciones con otras personas, objetos, según la investigación puesta en práctica. Aprender es comprender y se comprende algo cuando la persona es capaz de transferir lo aprendido a otras situaciones fuera del contexto escolar.
Explicad la paradoja planteada por Anne Brown (p. 371)
Hoy en día, los profesores tienen teorías de como enseñar de una forma lúdica i significativa, pero no saben transportar esta teoría a la práctica i, los pocos que se atreven se ven rechazados o frenados por el estilo de enseñanza que hay actualmente en las escuelas.
Anne Brown reflexiona sobre la contradicción que a pesar de que se ha progresado enormemente en comprender cómo aprenden los estudiantes y como funicona la mente a la hora de establecer relaciones entre conocimientos e ir construyendo de nuevos, no hemos modificado, en base a esos nuevos conocimientos adquiridos, nuestra forma de enseñanza en las aulas. Por lo tanto no aplicamos lo aprendido y en este sentido no se avanza.
El profesor no se fía o no utilitza los conocimientos para mejorar y alfabetizar a sus alumnos. Toda la sociedad está progresando, ¿porque no aprovechar este progreso y aplicarlo a la educacion? son muchos los recursos que ahora tenemos para poder hacer más atractiva la enseñanza.
La paradoja planteada es como la que se produce ante un profesor desanimado y decepcionado por sus clases, que siempre son iguales, por sus alumnos, que cada año son más indisciplinados, por el sistema educativo, que no avanza como él quisiera. Pero que no hace nada por cambiar, no cree en las "nuevas teorías", incluso habiendo asistido a cursos en los que se habla de nuevas formas de aprendizaje y teniendo conocimiento de otros profesores que trabajan de distinta manera. Es la paradoja del profesor incrédulo o que tiene miedo, que aunque se le ofrecen alternativas de cambio no las utiliza para solucionar esta situación y prefiere creer que el sistema tradicional es el único que funciona, o que el propio sistema va a cambiar aquello que no funciona.
¿Qué es la educación bancaria?
Término que da Paulo Freire a una manera de entender la educación donde el docente es el centro. En la educación bancaria hay dos figuras bien diferenciadas, el educador y el educado. El alumno recibe todos los conocimientos del docente sin participar en el proceso, digamos que es como un archivador, en el que se depositan todo tipo de datos y éste las va archivando. Esta educación se refiere a la realidad como algo estático, detenido, dividido, con contenidos totalmente ajenos al alumno. El docente es alguien indiscutible que llena como un recipiente a los y las alumnas siempre mediante la narración, vaciando la palabra de contenido, dando lugar a palabras huecas; en un verbalismo alienado y alienante. El aprendizaje consiste en la memorización mecánica de los contenidos. El docente, en vez de comunicarse, hace comunicados que los y las alumnas memorizan y repiten.
En la visión bancaria de la educación está basada en la ideología de la opresión. Esta educación refleja la sociedad opresora siendo una dimensión de la cultura del silencio.
Con este tipo de educación no se potencia en los alumnos y alumnas una consciencia crítica, sino que se les proyecta a la pasibilidad tendiendo a adaptarse al mundo en vez de transformarlo. Se estimula así la ingenuidad y no la criticidad.
En este tipo de educación, lo que cuenta es la memoria y no la experiencia, tener y no ser es lo que cuenta.
Complementando, lo dicho anteriormente, es la clase magistral de toda la vida donde el trabajo del alumno/a es escuchar al maestro (es el que dispone de la información) y se supone que el alumno aprende.
¿Qué papel tienen las TIC en esta discusión?
Pienso que las TIC juegan un papel esencial en el aprendizaje de nuestros alumnos, ya que estos acumulan información y conocimientos a través de las nuevas tecnologías. El uso de estas facilita el trabajo del maestro i son un gran herramienta para llevar a cabo una enseñanza lúdica i adecuada a los tiempos actuales.
Por lo tanto considero bueno para toda persona, que se adapte a la nuevas tecnologías a media que estas va apareciendo, porque son instrumentos que hacen más fácil nuestra vida.
Si hablamos de "alfabetizaciones" y estamos de acuerdo que un objetivo principal de la escuela es preparar a los alumnos para la vida, es evidente la importancia de las nuevas tecnologías. El dominio de nuevas tecnologías constituye un aprendizaje en sí mismo, a la vez que constituyen una herramienta de aprendizaje que cada vez se utiliza más en las escuelas.
En el texto aparece el ejemplo del portafolios electrónico como herramienta para que los alumnos puedan evaluar su propio aprendizaje. El uso del portafolios electrónico permite mejorar el aprendizaje ya que facilita que los alumnos reflexionen sobre su propio proceso de aprendizaje y ayuda a que desarrollen actitudes, habilidades y hábitos que provienen de la reflexión crítica.
Les TIC formen part del concepte actual d'alfabetitzacions, ja que elles han canviat la forma d'aprenentatge dels alumnes i conseqüentment, l'ensenyament s'hi ha d'adaptar (al nou pensament i processament de la informació).
Són importants, ja que, són una eina més per a dur a terme les tasques d'ensenyament-aprenentatge i motivar als alumnes i aconseguir fer aquest aprenentatge més efectiu, a més són un recurs de l'actualitat, i més que mai, s'ha de defensar una ensenyança relacionada amb la vida quotidiana. Les noves tecnologies s'han obert un camí, que no hem de permetre que es tanqui en l'àmbit de l'educació.
La renovació pedagògica té més a veure amb un canvi de visió de l'ensenyament (autonomia de l'alumne, treballar la transferència dels coneixements, tipus d'esforç cognitiu que es demana als alumnes -memorització o anàlisisi crítica-, etc.), que no pas amb la utilització o no de les TIC, tot i que són importants en tant que formen part de la vida quotidiana dels alumnes i en tant que poden ajudar a acostar-nos a aquesta renovació.
Les noves tecnologies, actualment, formen part de la vida de quasi totes les persones; estan presents a molts llocs, cada cop més. Tenint en compte aquesta visió, les escoles haurien d'introduir les noves tecnologies a l'àmbit educatiu. Els mestres s'haurien de renovar per tal de que els seus alumnes tinguin una concepció de E/A diferent de la que es tenia. Els països que treuen millors resultats a l'informe PISA és degut a la gran importancia que donen a les TIC.
És rellevant parlar aquí de l’Administració, hauria de ser més “generosa” amb les escoles, de manera que facilités més recursos, ja siguin econòmics, humans o socials, per tal que tot el col•lectiu que compon la comunitat educativa portés, de manera més planera, tot el tema de les noves tecnologies. De vegades, les escoles tenen voluntat de canviar certs tòpics, però no sempre poden dur a terme projectes d’aquest tipus.
Si lo que pretendemos es que los aprendizajes sean funcionales y significativos el uso de las TIC es primordial. Su uso en el mercado laboral se antoja imprescindible, por lo que se les ha de preparar para su manejo, sin olvidar tampoco que son un recurso novedoso y que puede aportar muchas opciones de aprendizaje. En definitiva es un recurso que facilita la labor del docente y el aprendizaje al alumno.
Com a conclusió les TIC són necessàries en aquest procés d'ensenyament-aprenentatge a tots els nivells i àmbits educatius. Ha d'haver-hi una formació del professorat per tal que entengui les TIC i aquestes li facilitin la seva tasca de manera que facin més atractiva el seu ensenyament. I també ha d'haver-hi de manera primordial, una dotació de recursos i materials per tal que es faci palpable aquesta utilització de les noves tecnologies.
Pensant en les necessitats que els nostres alumnes ens poden sol•licitar, amb les tic podrem arribar a pal•liar-les amb més facilitat, motivant-los més i donant l'ajut just que necessiten amb l'objectiu d'assolir els continguts proposats a l'escola, tenint en compte que l'escola s'ha d'anar adaptant a la nova societat que es va creant cada dia, sense deixar de banda les noves tecnologies, les quals són una part en creixement de les caracterstíques, d'aquesta, la nostra societat.
Las TIC ya forman parte de nuestro contexto social y por consecuencia también deben encontrarse en nuestro contexto escolar. Són eines que ens ajuden a procesar, guardar, recuperar i presentar la informació que utilitzem per a la docència de formes diferents. per tal són unes eines que hem d'acostumar-nos a utilitzar ja que ens agilitzen la feina i en milloren els resultats.
Publicar un comentario