M'ha semblat realment interessant per la situació tan curiosa que planteja, a l'hora de posar de manifest l'importància futura d'un imminent ús incondicional d'internet dins l'aula. Què us sembla?
L'ordinador transparent
Un dels indicadors de la maduresa d'un producte o una tecnologia és quan l'incorporem a la nostra activitat habitual, i deixem de pensar en ella com un element excepcional amb interès per si mateix. Aplicada aquesta idea a les TIC educatives, és el que alguns autors anomenen ordinador invisible o transparent.
Per a la Generació de la Tecla (els nadius digitals) els telèfons mòbils, les videoconsoles, els ordinadors i Internet són tecnologies transparents que serveixen per satisfer les seves necessitats comunicacionals, lúdiques i, en certa mesura, d'aprenentatge.
En les dues dècades que portem d'aproximació entre l'Educació i les TIC, els centres educatius són encara lluny d'haver assolit el grau de transparència tecnològica que ja tenen la majoria dels alumnes a la seva llar.
Avui encara és difícil fer una predicció de quan trigarem a veure una situació com la següent:
- Avui no hem pogut treballar a la classe.
- No ha vingut el mestre?
- Si, però no funcionava Internet.
És evident que a l'Escola intervenen un conjunt de factors limitants que retarden l'adopció de les TIC. Des de la vostra perspectiva, quins penseu que són:
Els equipaments actuals? L'adequació dels continguts? La formació del professorat? L'organització educativa? El disseny curricular? L'escletxa generacional? La tradició pedagògica? xxxxx?
1 comentario:
Para los que no son alumnos o no han venido a clase, os dejo el link del texto de Martin Carnoy que hemos estado discutiendo en clase.
http://www.uoc.edu/inaugural04/esp/index_content.html
El autor hace una comparación entre la incorporación de las TIC en el mundo de las empresas y en la educación... podéis imaginar que el lado de la educación es más lento y más lleno de obstáculos... Pero una de las principales leccions del artículo, creo, está bastante relacionada con el texto que nos ofrece Laura: los profesores son resistentes a las TIC cuando éstas se convierten en un elemento más que controlar en la ya difícil y a veces contradictoria labor de los mestres. Si tienen que a la vez mantener la diciplina y llevarse bien con los alumnos, hacer con que participen, pero no dejar que se les vaya la olla, y, en cima, la tecnología no es invisible... es bastante aceptable que sean resistentes. En la nueva generación de mestres está la esperanza: esta, nativa del mundo digital. Como he dicho en clase, dejemos de pensar en los que no utilizarán las TIC y concentremonos en si nosotros buscaremos maneras de aplicarlas para cambiar la experiencia de aprendizaje de nuestros alumnos.
Publicar un comentario