jueves, 28 de febrero de 2008

Mejor texto: Alfabetització i societat del coneixement

Queridos lectores de Tinta Fresca, dicen que lo bueno se hace esperar… pero la verdad es que eran muchos textos y ha tardado lo suyo leerlos todos para eligir “el mejor”. Debo decir que l@s alumn@s de Nuevas Tecnologías Aplicadas a la Educación no me lo pusieron nada fácil: ha havido muchos textos interesantes y bien escritos. Os felicito a tod@s l@s que habéis empreendido la tarea y la verdad es que siento que os conozco un poquito más ahora. Pero, vamos a lo que vamos: entre los 155 textos que recibí, me quedé con una lista de cinco finalistas. Son ellos: MARTA NUS CASANOVA, JORDI GARCIA SANCHEZ, CRISTINA GONZALEZ PAGAN, NÚRIA BORRUT ROVIRA y MARTA MIRALLES PRUNERA. PERE SANCHEZ SANCHEZ también ha escrito un texto como mínimo original. Entre estos, seleccioné 3 finalistas y envié sus trabajos a Luis Valero, profesor de la casa, para que el criterio final fuera el más imparcial posible. La verdad es que coincido con la elección de mi compañero y aquí os pongo el texto de Núria Borrut Rovira, alumna de Educación Musical. ¡Buen trabajo, Núria! Y felicidades a todos los que havéis invertido tiempo, energía e ilusión en la tarea.



Alfabetització i societat del coneixement


Por Núria Borrut Rovira


El primer que hem de tenir clar és que el concepte d’alfabetització contínuament s’està expandint.

Si busquem el concepte d’alfabetització a una enciclopèdia ens el defineix com l'acció d'ensenyar a llegir i a escriure a les persones d'una regió o comunitat, que l'alfabetisme és la capacitat d'estar alfabetitzat. Sovint inclou la capacitat de dominar operacions bàsiques de càlcul i tenir unes mínimes nocions culturals per a sobreviure en l'entorn. Molts polítics consideren la taxa d'alfabetització (el percentatge d'una regió que pot llegir i escriure) com un mesurament crucial del capital humà i de l’accés a noves oportunitats d'ocupació i desenvolupament en la societat així com en la capacitat per produir riquesa i la igualtat social. Per a altres, serveix com a indicador de la cultura d'un país; és un factor més per tenir en compte el seu grau de desenvolupament. Alfabetitzar sovint es considera l’aprenentatge del primer nivell de l'educació d'adults i equival als primers cursos de l'educació primària.

A la societat hi ha hagut molts canvis polítics, socials, econòmics, culturals,… entre altres. Per aquest motiu, actualment, el concepte d’alfabetització ha canviat moltíssim. Estar alfabetitzar ja no significa saber llegir i escriure. Ara parlem de l’alfabetització digital, tecnològic o electrònic, de l’alfabetisme visual i de l’alfabetisme informacional.

L’alfabetització digital, tecnològic o electrònic fa referència a tots els avanços tecnològics que hi ha hagut durant els últims anys.

Per exemple, a Espanya, fa vint anys a totes les cases no hi havia un ordinador, una televisió,... i actualment, podem trobar un, dos o fins i tot tres ordinadors i televisions en algunes cases.
L’internet ha estat un gran avanç, a través d’ell podem trobar informació, investigar, comunicar-se i fins i tot conèixer persones de l’altra punta del món.

La comprensió de textos escrits a internet és diferent de la comprensió dels textos escrits en altres suports. Els textos electrònics transformen els quatre elements fonamentals implicats a la comprensió lectora, aquest són: el lector, els textos, els objectius de les activitats i tasques i el context sociocultural.

En relació a l’alfabetisme visual, podem dir que cada cop hi ha més imatges, que les coses canvien i també n’apareixen de noves. Això fa que ens haguem d’espavilar per poder-les conèixer totes o al màxim d’elles.

Per últim, tenim l’alfabetisme informacional, aquest fa referència a tota la informació que hi ha actualment, cada dia que passa n’hi ha més, va creixent. Aquest fet provoca que cada cop ens resulti més complicat conèixer totes les coses.

També hem de dir que mitjançant internet es pot obtenir moltíssima informació, no resulta gens difícil trobar-la, el problema és arribar a la conclusió si la informació trobada és certa o no. Per aquest motiu hem de ser crítics, quan trobem la informació, l’hem d’analitzar, això mateix és el que hem d’ensenyar als nostres alumnes.

Amb això podem dir que quan més alfabetisme hi ha, apareixen més analfabetismes i nosaltres som més analfabets.

Aquest fet també provoca que cada cop hi hagi més diferència entre els països desenvolupats i els països subdesenvolupats.

Tot i els canvis que hi ha hagut, s’ha d’esmentar que la lectura continua sent la clau del coneixement a la societat de la informació.

Per això, el que hem de tenir clar, és que mai ho podrem saber tot, que sempre hi ha més coses per aprendre, i en definitiva, que hem de tenir present que ens hem d’anar formant de manera permanent.

13 comentarios:

Cristina dijo...

Me gusta tu texto porque en él explicas de manera clara y concisa los diferentes tipos de alfabetización en la nueva sociedad del conocimiento.
Enhorabuena Núria!

marta_reolid dijo...

Felicitats Núria!!
Aquest és un bon resum del text, és clar, ordenat, fàcil de llegir i amb les idees clares!
Han fet una bona elecció!

lidia abelló dijo...

Ei Núria enhorabona!!!!! M'ha agradat molt el text que vas escriure, ho expliques tot molt clar i amb un vocabulari entenedor. Poses exemples, i això fa que es faci tot més comprensible. Felicitats!!

Marta dijo...

Moltes felicitats, Núria!
és un text molt amè i entenedor.

Soraya dijo...

Hola Núria!Enhorabona! El teu text m'ha agradat molt, ja que expliques d'una manera coloquial, clara i planera els diferents tipus d'alfabetització en la nova societat del coneixement. També haig de dir que m'ha semblat molt bona idea fer links a la wikipedia de les paraules més importants.

La veritat que penso que has fet una molt bona feina!

Felicitats!

Eva Plaza dijo...

La verdad que en el texto que has elaborado sobre la alfabetización i sociedad del conocimiento, está muy bien estructurado, con las ideas claras y ordenadas.
La verdad que he comparado lo que había escrito yo, con lo que has escrito tu y me ha ayudado a reflexionar sobre mi trabajo y a ver donde me he equivocado, como también a mirar el punto que yo no había hecho referencia y había fallado.

Enhorabuena lo has hecho bastante bien.

Espero que leer tu texto me haya servido para mejorar el mío.

Núria Borrut Rovira dijo...

Moltes a tots per felicitar-me.

M'alegro molt que el meu text us hagi anat bé per quedar-vos amb unes idees clares del tema de l'alfabetització.

Però si algú de vosaltres té un punt de vista diferent del meu en alguns dels diferents temes tractats, proposo que exposi la seva opinió.

gemmeta dijo...

M'ha agradat molt el text sobre l'alfabetisme digital. Està molt ben redactat i resumit, i el llenguatge utilitzat és molt planer. No et conec però et felicito!!!

Mari dijo...

Núria felicitats!
Crec que tots preteniem escriure un text com el teu, però tu ho has aconseguit. Està tot súper clar molt ben explicat, penso que han fet una bona elecció a l'hora d'elegir el teu text.
Felicitats!

Mari dijo...

Núria felicitats!
Crec que tots preteniem escriure un text com el teu, però tu ho has aconseguit. Està tot súper clar molt ben explicat, penso que han fet una bona elecció a l'hora d'elegir el teu text.
Felicitats!

Lara dijo...

Nuria tu texto me ha gustado mucho.
Pero pienso que la profe tendría que colgar los otros textos finalistas.

Janaina Minelli de Oliveira dijo...

¿Cómo sugieres que lo haga, Lara?

MONICA dijo...

Felicitats Núria,
no sé com serien la resta de textos finalistes, però trobo que realment han encertat amb l'elecció del teu.
M'ha agradat molt la forma tan clara i concisa com expliques els diferents tipus d'analfabetisme.
Quina raó tens quan dius que quan més tipus d'alfabetisme apareixen més analfabets ens tornen...!!
Enhorabona!!