viernes, 22 de febrero de 2008

Carta d'un mestre

Hola de nou lectors/es del Tinta fresca!!
Avui toca un tema de reflexió profunda i qui sap d'actuació contra la situació actual de la professió de mestre, en quant a la política educativa i a tot el que això comporta (lleis, reformes, canvis i més canvis). Llegiu, si us plau, aquest escrit perquè crec que a part de ser molt interessant i que l'autor fa una bona comparació del que actualment és la professió docent, també és una molt bona crítica contra aquells/es que ens fan girar i voltar com una baldufa (si no saps que és, clica a sobre la paraula).
Penso que quan acabeu de llegir-lo direu ooooooooleeeeeeeeeeeé això si que és una declaració de principis!!!!
__________________________________________________________
CONILLS I FONALLERAS

En 35 anys que fa que em dedico a l’ensenyament públic en un petit poble d’una comarca tarragonina, n’he vist de tots els colors i, tanmateix, mai no havia contemplat per part dels periodistes de columna tanta virulència i tanta incomprensió contra els mestres com en aquesta darrera vaga. En gairebé cap dels seus articles es fa referència al fons de la qüestió, els pros i contres de les famoses Bases. Senzillament, es va a per nosaltres, a atacar el nostre dret de vaga, la nostra actitud corporativista, les nostres formes. I es fa, a més a més, amb l’intent subtil de diferenciar entre sindicalistes ingenus "de bona fe" (els que fan vaga) i mestres excel·lents i assenyats (els que no en fan). Quasi res! Una de les professions amb menys militància sindical del país, traient al carrer setanta mil sindicalistes furibunds que "mai no trepitgen les aules"! Un d’aquests quintacolumnistes, Josep M. Fonalleras, acaba suggerint metafòricament que "la llei de caça no es consulta amb els conills" . En realitat, més que conills hauria de dir conillets d’Índies, perquè és aquest l’animaló que més es podria identificar amb la nostra història recent: loces, logses, lodes, loes, leces … totes amb els seus corresponents reglaments i rectificacions, apuntalaments i puntualitzacions: ara notes, ara no notes; ara conceptes procedimentals, ara pa sucat amb oli; ara objectius curriculars, ara competències bàsiques; ara llibres d’escolaritat, ara passem de llibres; ara Consell Escolar ara Direcció Professional; ara fins als 14, ara fins als 12; ara 5 hores, ara 6 hores; ara fitxes, ara projectes; ara TICS, ara TACS; ara ètica, ara alternativa; ara especialistes, ara generalistes… I vinga canvis!!! Tots producte de la messiànica missió de cadascun dels consellers i conselleres haguts i per haver de fer un seriós "primer intent de posar ordre en l’organització escolar i enfocar de manera racional el futur de l’ensenyament". Intents que no han servit més que per accentuar el fracàs escolar, la ignorància del país, la diferència de classes, l’agressivitat de pares i alumnes i el menyspreu de la societat cap a l’ensenyament públic. I els mestres aguantant! Qui s’ha avaluat de tot aquest desgavell abans de crear noves lleis i nous instruments d’avaluació? Qui ha avaluat els polítics, psicòlegs i renovadors pedagògics que han propiciat aquest estat de coses? Només ens faltaven alguns periodistes mossegant-nos la jugular per no quedar-nos quiets com a conills quan la nostra empresa ens amenaça amb una Regulació d’Ocupació! Una de les professions més intocables del país, on qualsevol intent d’intrusió per part dels polítics és rebutjat amb ungles i dents (Consell Audiovisual, quotes de pantalla, llibertat d’expressió, censura prèvia, ètica publicitària ..) ens acusa a nosaltres els mestres, una de les professions més submisses del país, de defensar privilegis corporativistes perquè un dia, després de 20 anys d’estar calladets, se’ns ocorre sortir al carrer a dir prou. Ja ho diuen els pagesos que hi ha una plaga de conills, i que per estranyes mutacions genètiques són cada cop menys submissos i més agressius. Potser sí que se’ns està encomanant el gen. Però de moment, tothom que domina l’ecologia sap sobradament que si busca conills, abundants, danyosos i gregaris, els trobarà a les fonolleres. I sisplau, que no se m’ofenguin.
JOSEP-MARIA FORCADELL
Mestre

8 comentarios:

marta_reolid dijo...

Molt certes aquestes paraules!!!
Aquest senyor té tota la raó i els motius per dir que semblem conillets d'indies.
Es cert que hem d'evolucionar i anar millorant molts aspectes de la cultura i la societat, però el canviar les lleis educatives d'aquesta forma tant radical i sense consultar només ens perjudica i acaba fent mal a l'educació dels nens i nenes.

Janaina Minelli de Oliveira dijo...

Hola pintores :)
¿Alguien nos puede poner al día de cómo esta nueva ley afecta a los maestros?

Ceip Volerany dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Ceip Volerany dijo...

Anàlisi de la Llei d’Educació de Catalunya a la llum de les dades del PISA

Aquí un deixo un link que ens conduix al manifest fet pel sindicat CGT, on penso, ens explica i analitza punt per punt amb total detall les característiques d'aquesta nova llei i les gran repercusions negatives que aquesta tindra sobre els mestres.
Tot i que aquesta és la visió i anàlisis feta pel sindicat, personalment crec que que és del tot realista i coherent en les alternatives de modificació que ens presenten sobre aquestes noves bases presentades pel conseller, Ernest Maragall que tantes discrepàncies i incomoditats estan causant en la immensa majoria del sector de l'Educació.


http://www.pangea.org/%7Ecgtense/IMG/pdf/
LEC_NO_2.color_0108.pdf

rossi dijo...

Aquest senyor ha dit una màxima aplastant¡¡¡ Per què sempre que es fa una llei, no és té en compte les opinions ni el criteri de les persones a las quals afecta?

En un tema tant important com és el de l'educació, ( que és la base fonalmental de la societat del futur) com és possible que no es tingui en compte a les persones implicades en ella?
Perquè els ministres d'educació no tenen ni la més mínima idea de com és la tasca del professorat i l'actual situació, i es permeten fer judicis i modificar o canviar lleis, només atenent a estadístiques i dades que ells no han pogut constatar personalment?

Crec que l'educació està totalment polititzada i això la perjudica plenament. Aquesta llei recorda aquella famosa frase de "todo para el pueblo pero sin el pueblo".

Unknown dijo...

Penso que l'autor de l´article té tota la raó en l'aspecte que els periodistes parlen de quelcom que no coneixen i potser extreuen unes conclusions massa agressives i poc contrastades amb una realitat en general. Estic totalment d'acord amb el comentari de la Ross, es fan lleis sense tenir en compte als mestres.

Carol-Cris-Marta dijo...

Aquesta és la carta d'un mestre que està emprenyat pel fet que molts cops es culpi més als mestres del "fracàs escolar" en general, que als polítics, que només fan que modificar i canviar lleis educatives, amb el consegüent trasbals que això suposa.

La Janaina ens preguntava si algú podia explicar en quin punt està aquesta nova Llei.
Pel que tinc entès, fins ara el que s'ha fet és redactar les "Bases de la llei", a partir de les quals hi haurà un debat al Parlament Català, i a partir d'aquí ja veurem si és modifica o no, si s'aprova o no.

Abans d'aquest debat parlamentari, s'ha fet una mena de debat social, a partir de la vaga convocada pels sindicats de mestres.
Precisament, després de la vaga vaig estar mirant telenotícies i llegint diaris per observar com tractaven aquest assumpte. Em va sobtar que en comptes de parlar dels motius de la vaga, només feien que fer referència a xifres pel que fa al seguiment de la vaga.

A Tarragona, es va llegir un manifest en defensa de l'educació pública de qualitat. Amb el títol "No volem aquesta llei", el manifest demanava un augment "seriós" de la inversió, un pressupost que hauria de servir per "abordar tota la problemàtica i les necessitats dels centres i de l'alumnat". El document també parlava que la nova Llei d'Educació "obre noves vies de privatització i promou formes de gestió privada".
Finalment,el document afirmava que "l'Administració pretén eludir la seva responsabilitat en la marxa de l'ensenyament públic traspassant-la als centres".

M'aturaré a opinar sobre aquest últim punt. Personalment, no crec que el fet de donar més pes a l'Autonomia de Centre, sigui per "eludir responsabilitats". Més aviat suposa més llibertat per adequar un PEC a la realitat del context social on s'ubiqui l'escola.

Cori dijo...

Quina carta més verídica! És cert que aquest mestre parla des de la ira i es veu clar que li han "tocat la fibra" certs articles i comentaris d'alguns periodistes. Fixeu-vos en el que ara us diré. Quan hi ha problemes en una indústria, en agricultura, en temes de medi ambient... opinen els entesos en el tema. Ara bé, quan hi ha problemes en el camp educatiu, tot s'hi val! Comencen a opinar des de periodistes i polítics fins a la dependenta de la fleca del nostre barri. Així no podem anar bé. Qui són els "experts" en educació? Els polítics? Els periodistes?(que tant poden opinar sobre educació, sobre medi ambient o sobre les eleccions generals...). Si us plau, posem una mica de coherència al tema!
Comparteixo el sentiment de conillet d'índies del mestre que escriu la carta i penso que té tota la raó del món, encara que escrigui des de la ira.