domingo, 13 de abril de 2008

Videojuegos

¡Hola tod@s!

Esta semana en clase hablaremos de videojuegos: lo que podemos aprender de ellos y lo que les podemos enseñar. Para empezar a calentar turbinas os dejo dos ejemplos, que seguramente no están pensados para niños pequeños, pero que sí nos pueden despertar a muchos temas. Recordad que los que hoy juegan a estos juegos fueron niños un día y que los empezaron a jugar sobre los 5 años. Espero que os hagan reflexionar y que vengáis a clase con muchas ganas de debate.





10 comentarios:

Anónimo dijo...

Acabo d'entrar en una espècie de xoc, què fort! Cop es pot tractar la realitat més perversa del nostre món com un objecte de diversió.
Abans els jocs més violents eren els de matar monstres..., per una finalitat positiva (salvar la princesa...)però com es pot crear com a protagoniste, amb el que el jugador s'identifica, una persona que mata als dèvils, i és tractat com a un gran heroi? I el més fort és que aquests jocs venen, són dels preferits dels jugadors. Crec que el cunsumidor no pot ser concient de què diu el joc, però a la llarga inconcientment aquesta actitud racista i imperialista de matar el dèvil anirà calan sobre ell donant-li una imatge del món errònia. Des del meu punt de vista, aquests jocs haurien d'estar prohibitsés més empresonar els seus creadors. Però com puc pretrendre que els estats prohibeixin una cosa que creen ells mateixos. Sí, és molt fort, però això només pot ser una política d'estat imperialista, com l'americana, per guanyar adeptes a l'exercit, per fomentar l'idea de que el diferent és dolent i s'ha d'aniquilar.
és una vergonya, però crec que nomé ho podrem canviar des de la comunitat educativa (família, escola, societat en general.
Marina Assamà
Educació infantil

Janaina Minelli de Oliveira dijo...

Hola Marina, el segundo sí es muy fuerte, pero los he puesto los dos para que veais que, así como hay mala literatura, también hay la buena: el primer video es de un juego creado por las Naciones Unidas y se trata de realizar una misón de ayuda humanitaria en una isla fictícia que está en crisis. Los aspectos técnicos estám muy bien cuidados, es muy entretenido y se puede aprender sobre la ayuda que presta Naciones Unidas en situaciones de emergéncia. El segundo juego, como dices tu, es todo lo contrario, pero tendrá sus seguidores. Creo que hay mucho que aprender de los videojuegos, pero como profesores, también les podemos enseñar cosas a los juegos...

gemmeta dijo...

La veritat que un videojoc és totalment diferent a l'altre. El primer és molt educatiu i interessant, totalment al contrari que el segon, que la veritat no m'ha agradat gens i no entenc com poden existir aquests tipus de jocs al mercat ja que haurien d'estar prohibits.
Bé, és la meva opinió.

Anónimo dijo...

Hola, a tots i a totes,sóc Lucia crec que el tema dels videojocs, és un tema molt ampli de fer crítica. Podem parlar que sempre han existit els videojocs de violència que això no ha dut a fets relament rellevants, (encara que cal nombrar que sempre ha ahgut algun cas fora del normal), però no es pot parlar d'arribar a una gran problemàtica.
Per altra banda penso que un joc que tingui violència, no és una eina erronia si s'ensenya a saber jugar, és el mateix que passa amb la televisió, en aquesta, també sempre hi surten desgracies, algu que mata a l'altre, el viola... peró si tots aquest esdeveniments que succeixen s'expliquen i s'ensenyen a saber el que és bo o dolent, no té perquè tenir cap conseqüència negativa.
En sintesi crec que no per jugar a un videojocs amb violència, l'usuari patirà algun transtorn, encara que reconec que jo prefereixo disposar de jocs educatius per passar una bona estona i no jocs de violència.

Noelia Fernández dijo...

ufff menudos videojuegos!! el 2º debería estar prohibido, es super gore y violento, pero como comentábamos en clase, seguro que es el que más llama la atención de los niños. ¡Qué pena! ¡a lo que estamos llegando! pero es la triste realidad. Aunque bueno, yo soy partidaria de los videojuegos, menos del 2º tipo, y creo que pasa un poco como en internet, que tiene que haber un adulto o responsable que guie al niño, y por supuesto lo dirija hacía el juego correcto donde el niño disfruta, se entretiene y aprende. Supongo que todo es saber utilizarlo, aunque el videojuego de guerra no hay por donde cogerlo y verle la parte positiva xD Yo animo a que prueben los videojuegos (más educativos), pero hasta cierto punto, ya que los niños de hoy en día tienen una facilidad para viciarse... Mañana seguimos en clase ;)

Noelia Fernández E.Fisica

ALBA i JAVI dijo...

Gran contrast entre els 2 tipus de videojocs.
En relació al primer, penso que és un bon videojoc, interessant, atractiu, i sobretot educatiu.

En relació al segon...al igual que les companyes penso que no sols haurien d'estar prohibits sino que fins i tot haurien d'estar penats ja que indueixen a la criminalitat, i això no es pot permetre.

No se com funciona el mon dels videojocs, però crec que qualsevol videojoc abans d eposar-se a la venda o cara al public haurien de passar per uns controls... perquè al igual que aquest videojoc... sen troben molts i de pitjors.

S'ha de vigilar molt els recursos que utilitzem, pues nosaltres com aduts sabem distingir entre la realitat i la ficció... però els nens no.

Alba Nogales

Educació Física

Martí dijo...

Tal com han dit alguns companys més amunt, la diferència entre els dos videojocs és brutal. Desgraciadament del primer ni n'havia sentit a parlar i en canvi del segon crec que se n'ha fet una pel·lícula basada en el videojoc i tot.
Tal com deiem a classe crec que un dels problemes ha estat deixar de banda els ivdeojocs a l'escola quan poden ser una eina molt útil ja que els nens sempre hi estan disposats a jugar només s'ha de buscar el joc i la manera d'enfocar-ho més adientment per treure'n el màxim profit.
També hem de reconèixer que quan són els pares que compren aquests jocs com Resident Evil o Carmageddon (joc de carreres de cotxe que sumes punts a mesura que mates gent...) el problema ja és d'educació i responsabilitat per part d'aquests.

M.José M. dijo...

Hola!
Penso com vosaltres, que els pares tenen la responsabilitat de mirar bé què compren als seus fills, però hem de pensar que la gran majoria de pares actua pensant que estan fent bé. Perquè els pares el que volen és el millor pels seus fills.
Penso que des de l'escola podem incidir en l'educació dels fills i per mitjà d'aquesta arribar als pares.
Opino que la millor forma d'actuar davant d'aquests videojocs, programes de televisió, publicitat.... és portar-los a classe i parlar-ne. El fet que només portem a classe jocs educatius no farà que els nens no puguin arribar als que no ho són i els utilitzin tots sols.
Per tan, el què hem de fer és parlar a classe sobre què aporta un videojoc determinat,un programa de televisió, una publicitat... quins valors potencia, parlar sobre què en pensen els nens, com es senten jugant-hi...i fer-ne partícips als pares, d'alguna manera, d'aquestes converses.
D'aquesta manera podrem formar als nens en una actitud crítica, hem de procurar donar-los eines i criteris per fer-los ciutadans difícils de manipular.
Aquestes converses davant de videojocs,etc, penso que es poden dur a terme amb nens de la ESO i amb nens d'Infantil. El mestre ha de pensar en adequar la activitat, la conversa, el videojoc... segons l'edat.

christian dijo...

Per una part estic d'acord amb tot el que els companys diuen. Està clar que el primer joc té un sentit molt més educatiu i correcte que el del Reseident Evil si busquem la coherència educativa que pot haver entre els 2 jocs.
Ara bé, hi ha jocs que no són políticament correctes i tots algun cop hem jugat i fins i tot ens ha "enganxat", sigui pel que sigui.
Per exemple, aquesta tarda jo he jugat al CALL OF DUTTY i realment els seus gràfics són increïbles i tornaria a jugar per totes les possibilitats que dóna el joc, però no per això vol dir que defensi els continguts o l'argument del joc. Simplement és diversió.
És aquest punt on s'ha d'anar en compte en l'ús dels videojocs amb els nens ja que ells no tenen el grau de consciència que un adult pot tenir.

Christian Toldrà

Andrea dijo...

Bueno, acabo de ver estos videos y he flipado, bueno mas con el segundo que con el primero. El de las Naciones Unidas esta guay, porque es de ayudar a los demás, pero el SEGUNDO, hasta donde se va a llegar con estos video juegos.
La verdad es que no me sorprende nada ya, hace años vi un videojuego que tenías que ir en coche y atropellar a la gente y entonces te daban puntuación y cuantos más muertos mas puntos.