¿Qué es la resiliencia?

Un discusión en el moodle de Ed. Física/Musical generó un debate muy rico en el que Javi nos introdujo el concepto de la resiliencia. Des de entonces vengo pidiéndole que nos haga algo aquí para Tinta Fresca, para que esta filosofía tan emocionate llegue a más lectores, profesores, internautas, que se multiple por ahí donde lleguemos. Bueno, Javi y Alba trabajaron el tema en su blog y aquí os pongo el enlace para que los visitéis, aprendáis, apostéis por vuestra propia fortaleza y ayudéis vuestros alumnos, familiares y amigos a superar el dolor. De verdad, ¡vale la pena!

Pinzellades

Videoconferència, per fer "teleeducació"

El otro dia por casualidad, encontré este pequeño articulo en el diario gratuito L'Hiperbòlic,( página 4 en Notícies Breus) que cogí de la facultad.
Lo venden muy bonito, y en parte creo que es una buena opción el uso de videoconferencias, ya que las personas que tengan que desplazarse a la universidad, ganan ese tiempo... pero que pensaís vosotros? estamos los alumnos preparados para hacer videoconferencias? Que haran los alumnos que no dispongan de ordenador o conexion a internet, o los que no tengan videocamaras?

VIDEOCONFERÈNCIA , PER FER " TELEEDUCACIÓ"
Estudis i professions com ara arquitectura, ciències i enginyeria demanen una gran qualitat i implicació en el desenvolupament tecnològic de les aplicacions més modernes. La UPC és un centre d'estudi i investigació que es pot considerar com un referent a nivell nacional i internacional. Per això, seguint aquesta dinàmica per generar coneixement i innovació ha anat fins una nova forma de comunicació i aprenentatge. Ha posat en marxa una eina que permetrà treballar a la xarxa amb grups separats físicament, reunions on serà possible intercanviar informació sense necessitat de desplaçaments o el professor que donarà classes, ampliant l'oferta educativa, en " aules interactives". Així, l'alumne podrà, sense ser-hi, preguntar al professor o participar activament a la classe.
És el món del futur, i ja el tenim aquí amb aquestes noves formes de formació que aposten per les aplicacions tecnològiques més trencadores. En aquest cas, es farà servir una de les Techno Trends, amb equips Tandberg990 i càmeres de documents Eye-View de Wolfvisión . Es podran fer reunions en sales mitjanes, i transmetre documents i imatges d'alta resolució en directe. Tot d'unes habitacions a unes altres situades a molts quilòmetres de distància.

L'HIPERBÒLIC
Març 2008

COMEDIA O REALIDAD?

Aquí os doy unos enlaces de unos vídeos muy críticos sobre la Educación Secundaria Obligatoria. Prestad atención a los comentarios de los protagonistas, porque aunque todo lo que hacen es comedia, es una buena crítica a la realidad en la que vivimos!Todo lo que dicen, lamentablemente, sucede. ¿Dónde iremos a parar?

http://www.youtube.com/watch?v=3mxGtZVN_sQ

http://www.youtube.com/watch?v=j46KoaPiBjE

http://www.youtube.com/watch?v=XyqkzFo3VfQ

Uso de las nuevas tecnologías en educación infantil

En la siguiente pàgina, podemos ver un vídeo de una escuela de Galícia que usa la videoconferencia como un mètodo de aprendizaje. lo usan de la siguiente manera: a partir de una pizarra digital interactiva, establecen videoconferencias con alumnos y profesores de escuelas de los alrededores para llevar a cabo actividades en común.
Entrar en el link, os va a gustar.


http://pizarramaxica.craescuela.net/videos/veo_veo.wmv

Mejor texto: Alfabetització i societat del coneixement

Queridos lectores de Tinta Fresca, dicen que lo bueno se hace esperar… pero la verdad es que eran muchos textos y ha tardado lo suyo leerlos todos para eligir “el mejor”. Debo decir que l@s alumn@s de Nuevas Tecnologías Aplicadas a la Educación no me lo pusieron nada fácil: ha havido muchos textos interesantes y bien escritos. Os felicito a tod@s l@s que habéis empreendido la tarea y la verdad es que siento que os conozco un poquito más ahora. Pero, vamos a lo que vamos: entre los 155 textos que recibí, me quedé con una lista de cinco finalistas. Son ellos: MARTA NUS CASANOVA, JORDI GARCIA SANCHEZ, CRISTINA GONZALEZ PAGAN, NÚRIA BORRUT ROVIRA y MARTA MIRALLES PRUNERA. PERE SANCHEZ SANCHEZ también ha escrito un texto como mínimo original. Entre estos, seleccioné 3 finalistas y envié sus trabajos a Luis Valero, profesor de la casa, para que el criterio final fuera el más imparcial posible. La verdad es que coincido con la elección de mi compañero y aquí os pongo el texto de Núria Borrut Rovira, alumna de Educación Musical. ¡Buen trabajo, Núria! Y felicidades a todos los que havéis invertido tiempo, energía e ilusión en la tarea.

Alfabetització i societat del coneixement

Por Núria Borrut Rovira

El primer que hem de tenir clar és que el concepte d’alfabetització contínuament s’està expandint.

Si busquem el concepte d’alfabetització a una enciclopèdia ens el defineix com l'acció d'ensenyar a llegir i a escriure a les persones d'una regió o comunitat, que l'alfabetisme és la capacitat d'estar alfabetitzat. Sovint inclou la capacitat de dominar operacions bàsiques de càlcul i tenir unes mínimes nocions culturals per a sobreviure en l'entorn. Molts polítics consideren la taxa d'alfabetització (el percentatge d'una regió que pot llegir i escriure) com un mesurament crucial del capital humà i de l’accés a noves oportunitats d'ocupació i desenvolupament en la societat així com en la capacitat per produir riquesa i la igualtat social. Per a altres, serveix com a indicador de la cultura d'un país; és un factor més per tenir en compte el seu grau de desenvolupament. Alfabetitzar sovint es considera l’aprenentatge del primer nivell de l'educació d'adults i equival als primers cursos de l'educació primària.

A la societat hi ha hagut molts canvis polítics, socials, econòmics, culturals,… entre altres. Per aquest motiu, actualment, el concepte d’alfabetització ha canviat moltíssim. Estar alfabetitzar ja no significa saber llegir i escriure. Ara parlem de l’alfabetització digital, tecnològic o electrònic, de l’alfabetisme visual i de l’alfabetisme informacional.

L’alfabetització digital, tecnològic o electrònic fa referència a tots els avanços tecnològics que hi ha hagut durant els últims anys.

Per exemple, a Espanya, fa vint anys a totes les cases no hi havia un ordinador, una televisió,... i actualment, podem trobar un, dos o fins i tot tres ordinadors i televisions en algunes cases.
L’internet ha estat un gran avanç, a través d’ell podem trobar informació, investigar, comunicar-se i fins i tot conèixer persones de l’altra punta del món.

La comprensió de textos escrits a internet és diferent de la comprensió dels textos escrits en altres suports. Els textos electrònics transformen els quatre elements fonamentals implicats a la comprensió lectora, aquest són: el lector, els textos, els objectius de les activitats i tasques i el context sociocultural.

En relació a l’alfabetisme visual, podem dir que cada cop hi ha més imatges, que les coses canvien i també n’apareixen de noves. Això fa que ens haguem d’espavilar per poder-les conèixer totes o al màxim d’elles.

Per últim, tenim l’alfabetisme informacional, aquest fa referència a tota la informació que hi ha actualment, cada dia que passa n’hi ha més, va creixent. Aquest fet provoca que cada cop ens resulti més complicat conèixer totes les coses.

També hem de dir que mitjançant internet es pot obtenir moltíssima informació, no resulta gens difícil trobar-la, el problema és arribar a la conclusió si la informació trobada és certa o no. Per aquest motiu hem de ser crítics, quan trobem la informació, l’hem d’analitzar, això mateix és el que hem d’ensenyar als nostres alumnes.

Amb això podem dir que quan més alfabetisme hi ha, apareixen més analfabetismes i nosaltres som més analfabets.

Aquest fet també provoca que cada cop hi hagi més diferència entre els països desenvolupats i els països subdesenvolupats.

Tot i els canvis que hi ha hagut, s’ha d’esmentar que la lectura continua sent la clau del coneixement a la societat de la informació.

Per això, el que hem de tenir clar, és que mai ho podrem saber tot, que sempre hi ha més coses per aprendre, i en definitiva, que hem de tenir present que ens hem d’anar formant de manera permanent.

Tinta Fresca Vlog: Carta d'un mestre

Tinta Fresca Vlog: Carta d'un mestre

Anàlisi de la Llei d’Educació de Catalunya a la llum de les dades del PISA

Aquí un deixo un link que ens conduix al manifest fet pel sindicat CGT, on penso, ens explica i analitza punt per punt amb total detall les característiques d'aquesta nova llei i les gran repercusions negatives que aquesta tindra sobre els mestres.

Tot i que aquesta és la visió i anàlisis feta pel sindicat, personalment crec que és del tot realista i coherent en les alternatives de modificació que ens presenten sobre aquestes noves bases presentades pel conseller, Ernest Maragall que tantes discrepàncies i incomoditats estan causant en la immensa majoria del sector de l'Educació.

http://www.pangea.org/%7Ecgtense/IMG/pdf/LEC_NO_2.color_0108.pdf

Carta d'un mestre

Hola de nou lectors/es del Tinta fresca!!

Avui toca un tema de reflexió profunda i qui sap d'actuació contra la situació actual de la professió de mestre, en quant a la política educativa i a tot el que això comporta (lleis, reformes, canvis i més canvis). Llegiu, si us plau, aquest escrit perquè crec que a part de ser molt interessant i que l'autor fa una bona comparació del que actualment és la professió docent, també és una molt bona crítica contra aquells/es que ens fan girar i voltar com una baldufa (si no saps que és, clica a sobre la paraula).

Penso que quan acabeu de llegir-lo direu ooooooooleeeeeeeeeeeé això si que és una declaració de principis!!!!

__________________________________________________________

CONILLS I FONALLERAS

En 35 anys que fa que em dedico a l’ensenyament públic en un petit poble d’una comarca tarragonina, n’he vist de tots els colors i, tanmateix, mai no havia contemplat per part dels periodistes de columna tanta virulència i tanta incomprensió contra els mestres com en aquesta darrera vaga. En gairebé cap dels seus articles es fa referència al fons de la qüestió, els pros i contres de les famoses Bases. Senzillament, es va a per nosaltres, a atacar el nostre dret de vaga, la nostra actitud corporativista, les nostres formes. I es fa, a més a més, amb l’intent subtil de diferenciar entre sindicalistes ingenus "de bona fe" (els que fan vaga) i mestres excel·lents i assenyats (els que no en fan). Quasi res! Una de les professions amb menys militància sindical del país, traient al carrer setanta mil sindicalistes furibunds que "mai no trepitgen les aules"! Un d’aquests quintacolumnistes, Josep M. Fonalleras, acaba suggerint metafòricament que "la llei de caça no es consulta amb els conills" . En realitat, més que conills hauria de dir conillets d’Índies, perquè és aquest l’animaló que més es podria identificar amb la nostra història recent: loces, logses, lodes, loes, leces … totes amb els seus corresponents reglaments i rectificacions, apuntalaments i puntualitzacions: ara notes, ara no notes; ara conceptes procedimentals, ara pa sucat amb oli; ara objectius curriculars, ara competències bàsiques; ara llibres d’escolaritat, ara passem de llibres; ara Consell Escolar ara Direcció Professional; ara fins als 14, ara fins als 12; ara 5 hores, ara 6 hores; ara fitxes, ara projectes; ara TICS, ara TACS; ara ètica, ara alternativa; ara especialistes, ara generalistes… I vinga canvis!!! Tots producte de la messiànica missió de cadascun dels consellers i conselleres haguts i per haver de fer un seriós "primer intent de posar ordre en l’organització escolar i enfocar de manera racional el futur de l’ensenyament". Intents que no han servit més que per accentuar el fracàs escolar, la ignorància del país, la diferència de classes, l’agressivitat de pares i alumnes i el menyspreu de la societat cap a l’ensenyament públic. I els mestres aguantant! Qui s’ha avaluat de tot aquest desgavell abans de crear noves lleis i nous instruments d’avaluació? Qui ha avaluat els polítics, psicòlegs i renovadors pedagògics que han propiciat aquest estat de coses? Només ens faltaven alguns periodistes mossegant-nos la jugular per no quedar-nos quiets com a conills quan la nostra empresa ens amenaça amb una Regulació d’Ocupació! Una de les professions més intocables del país, on qualsevol intent d’intrusió per part dels polítics és rebutjat amb ungles i dents (Consell Audiovisual, quotes de pantalla, llibertat d’expressió, censura prèvia, ètica publicitària ..) ens acusa a nosaltres els mestres, una de les professions més submisses del país, de defensar privilegis corporativistes perquè un dia, després de 20 anys d’estar calladets, se’ns ocorre sortir al carrer a dir prou. Ja ho diuen els pagesos que hi ha una plaga de conills, i que per estranyes mutacions genètiques són cada cop menys submissos i més agressius. Potser sí que se’ns està encomanant el gen. Però de moment, tothom que domina l’ecologia sap sobradament que si busca conills, abundants, danyosos i gregaris, els trobarà a les fonolleres. I sisplau, que no se m’ofenguin.

JOSEP-MARIA FORCADELL

Mestre